miércoles, 15 de diciembre de 2010

ETAPA DEL "!NO!"


Bienvenida a la etapa del "¡NO!"


Justo antes de su primer cumpleaños, los bebés aprenden el significado de la palabra "no". Pasan mucho tiempo moviendo la cabeza de lado a lado para decir "no", ¡aun cuando quieren decir "sí"! Puede que esto le moleste a usted. Pero, esto significa que el bebé está madurando. Se está volviendo independiente. Se siente tan seguro que a veces corre el riesgo de que lo desapruebe. Empieza a diferenciar entre lo que está bien y lo que está mal.
Para llamar su atención, el bebé quizás haga lo siguiente:
  • Dé vueltas a los controles de la radio hasta subirle todo el volumen.
  • Tire comida al piso.
  • Oprima los botones del teléfono.
  • Jale la oreja del perro.
  • Muerda cuando lo amamanta
El bebé pondrá a prueba sus propios límites, y los suyos. Por ejemplo, mientras va hacia el teléfono, puede que voltee para verlo a usted. Puede que tenga una expresión traviesa. Necesita que usted reaccione de inmediato con una expresión o un gesto que diga, "Te estoy viendo. No está bien jugar con el teléfono".
No reaccione de manera exagerada. Evite gritar y corregirlo fuertemente. Esto le da al bebé la atención que quiere y probablemente repita la acción sólo para que usted le preste atención.

En lugar de eso, trate de anticipar las acciones del bebé. ¿Lo ha dejado solo por mucho tiempo? ¿Está aburrido con sus juguetes? ¿Necesita un abrazo? Déle atención positiva y habrá menos posibilidades de que haga algo que a usted le desagrade.

También lo puede distraer. Déle otra cosa que hacer. Ponga ese objeto atractivo pero prohibido fuera de su alcance.

Evite decir "¡No!" con demasiada frecuencia. La palabra perderá su fuerza. Úsela en momentos importantes, como cuando tiene que enseñarle algo sobre la seguridad. En los ejemplos anteriores, responda firmemente, no sonría y dígale cómo hacer la actividad correctamente.

Por ejemplo, si el bebé está golpeando la mesa con una cuchara, deténgalo agarrándole suavemente la mano. Dígale, "La cuchara es para comer. ¿Quieres otro bocado de duraznos (melocotón)? Después de comer, vamos a encontrar una caja grande a la que puedes pegarle como si fuera un tambor".

Dele información que pueda usar en el futuro. Enséñele cuáles son los límites de usted. Haga respetar las reglas cada vez sin cambiarlas.

¿Está consintiendo al bebé?

Muchas veces los padres se preguntan si al prestarle atención al bebé cuando la busca lo están consintiendo. El bebé necesita tener contacto con usted. El contacto fomenta la confianza y la seguridad. Responderle al bebé le ayuda a ser lo suficientemente valiente como para aprender a ser independiente.

No se convenza de que está bien dejar llorar al bebé sin consolarlo. A esta edad, los bebés tienen necesidades, no deseos. No pueden resolver problemas; no saben usar la lógica. No entienden que usted quizás esté ocupado con otra cosa. No son egoístas, simplemente son muy pequeños como para entender el punto de vista de usted. Los bebés que no reciben atención cuando están llorando, generalmente son más ansiosos y exigentes.

Los padres que atienden a sus bebés no los están consintiendo. Les están ayudando a confiar en los demás, a sentirse seguros y a confiar en sí mismos.



DESARROLLO DEL CEREBRO DE SU BEBE

Cómo ayudar con el desarrollo del cerebro de su bebé Ayude al desarrollo del cerebro de su bebé con estas actividades:
  • Apoye y respete la personalidad única del bebé.
  • Cárguelo, mézalo y acarícielo. Frótele la piel para aumentar la actividad cerebral.
  • Reaccione a lo que le gusta y no le gusta al bebé. Usted podrá comprender su lenguaje corporal mucho antes de que hable.
  • Háblele, léale y cántele al bebé. El lenguaje aumenta la actividad cerebral y el aprendizaje.
  • Déles nombres a los objetos y acciones para el bebé (pelota, caminar, lavar, etc.).
  • Mantenga un ambiente calmado. Proteja al bebé del estrés emocional. Le cuesta trabajo concentrarse ita tiempo para jugar, explorar e imitar. Esto ocurre por medio del juego. Apártese y observe. Tratcese de comprender lo que el bebé está haciendo.

martes, 14 de diciembre de 2010

PSICOLOGÍA EVOLUTIVA DEL DESARROLLO

EVOLUCIÓN DESDE EL PRIMER DÍA HASTA EL PRIMER AÑO


8
1° MES: Levanta la cabeza al estar sentado o reclinado sobre el vientre. Acostado sobre el vientre, flexiona las piernas y hace movimientos de reptación.
Reacciona al ruido de una campanilla. Sigue momentáneamente un anillo desde el costado hasta la posición media. Aprieta fuertemente el dedo que se le pone en la mano. Emite pequeños sonidos guturales. Cesa de llorar cuando nos aproximamos o cuando le hablamos. Anticipa una reacción de succión al instante del amamantamiento.
2°MES: El cuerpo tiene más tono, se mantiene en tensión cuando lo levantan. La deglución está más organizada. Regula mejor la temperatura. Adquirió control ocular; sigue con la vista, observa objetos. Sostiene por poco tiempo un sonajero, lo sacude con un movimiento brusco involuntario. Toma una mamada menos, se anima a la vista de alimento (biberón o pecho). Puede estar despierto 2 horas seguidas. Reacciona con un gesto al aproximar su rostro a la mamá u otra persona. Se vuelve de lado, sobre la espalda. Emite varios vocablos. Se inmoviliza o vuelve la cabeza cuando se le habla. Sonríe a las caras familiares.
Mantiene la cabeza bien derecha en posición de sentado. Acostado sobre el vientre, se apoya en los antebrazos.
Clava las uñas en las sábanas, la tironea hacia él.. Juega con sus manos, las examina
3°MES: Cubre su cara con las sábanas, juega al escondite. Vocaliza cuando se le habla. Ríe a carcajadas. Vuelve la cabeza para mirar a la persona que lo llama.
4°MES:Se queda sentado, con un ligero sostén. Mantiene la cabeza firme. Rota la cabeza de un lado a otro. Agarra; tiende la mano hacia el objeto que se le ofrece, lo recoge si se le cae. Se destapa con movimientos de pedaleo, toma su pierna o su rodilla. Ríe y vocaliza mientras juega, juega con sus manos, abre los dedos. Sonríe al espejo, está más en conexión con el ambiente. Duerme 12 horas por la noche y 3-4 períodos de día. Evacuación: 1-2 veces por día.
5°MES: Toma objetos que tiene cerca. Puede permanecer largo rato sentado, con ayuda. Se agarra los pies. Distingue entre caras familiares y extrañas.
6°MES:Se mantiene sentado por un momento sin ayuda. Toma un objeto en cada mano. Tiende la mano al espejo y acaricia su imagen. Levanta la taza invertida, utilizando el asa. Pasa sus juguetes de una mano a la otra. Vocaliza muchas sílabas bien definidas. Lleva sus pies a la boca. Puede comer una papilla espesa con la cuchara.
7°MES:Estando de espaldas, se da vuelta y se pone sobre el vientre. Juega a tirar los objetos al suelo, a esconderse: se entretiene jugando solo. Se divierte golpeando dos objetos, uno contra otro. Se lleva los objetos a la boca. Comienza a usar el pulgar. Se sienta firmemente. Tiene gran necesidad de manipular, su interés se centra en los movimientos de su mano. Toca o agarra cuento objeto está a su alcance. Ya puede masticar. Pronuncia sílabas. Lee la expresión facial de quienes le rodean. Sigue tomando el pecho o mamadera una vez por día. Muerde el pezón o la tetilla; se aparta, los mira, los retoma. puede beber de la taza. Disfruta del baño.
8 MESES: Se asusta de los extraños. Se mantiene de pie, hace movimientos de marcha. Dice papá o mamá. Reacciona ante ciertas palabras familiares. Golpea las manos en señal de adiós, bravo, etc.
10 MESES: Se toca los genitales. Rueda sobre su cuerpo. Sabe manejar el índice, explora agujeros, cavidades. Puede arrancar una cuerda, pone dos cosas juntas. Imita los sonidos y los gestos que le enseñan. Acepta el corralito. Comienza a mostrar oposición. A veces se despierta de noche, desvelándose. Da a entender cuándo tiene sueño, chupándose el pulgar, etc. Comienza a organizar los movimientos laterales de masticación. Ya come sentado en la silla. Juega con juguetes: los aferra, palmea, lleva a la boca, los arroja, etc.

martes, 7 de diciembre de 2010

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel simple fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.
És per això que emplacem a totes les persones a qüestionar-se el seu paper en la perpetuació de totes aquestes formes de violència que coarten el nostre dia a dia. Emplacem a homes i dones a deixar enrera la visió reduccionista del què és la violència de gènere, que s’ofereix des de les institucions i el feminisme formal. Perquè cada vegada que no responem a una agressió masclista, sigui del tipus que sigui, l’estem perpetuant.
La única solució és la desobediència al patriarcat, aquesta estructura de poder masclista que impera a la nostra societat i que ens sotmet a totes les formes possibles de violència. Per això, el 25 de Novembre ha de ser un dia per recordar totes les víctimes mortals de la violència sexista, però també ha de ser un dia per apoderar-nos i responsabilitzar-nos dels nostres cossos, dels nostres drets i de les nostres accions. La jornada del 25 de novembre ha de servir per construir des d’ara un dia a dia sense sexismes, sense masclismes, tant en situacions quotidianes com en qüestions estructurals econòmiques i socials.
COMBATEM EL PATRIARCAT CADA DIA!
http://caudellunestgn.blogspot.com/2010/11/25-de-novembre-totes-patim-violencia-de.html
 

jueves, 25 de noviembre de 2010

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Quan patim pressió estètica, que condueix a obsessions, a malalties i fins i tot a la mort, a dones cada vegada més joves, però també més grans. Quan fem un esforç etern per a assolir una imatge que s’aproximi a l’estereotip impossible amb el que se’ns bombardeja; ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan sentim por d’anar soles pel carrer pensant que podem ser víctimes d’una agressió sexual. Quan evitem passar a prop de grups d’homes, perquè no volem ser objectes de les seves mirades. Quan directament ens sentim vexades per comentaris grollers sobre el nostre cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan som insultades per la nostra conducta sexual, ja sigui perquè volem mantenir moltes relacions, no seguim un patró heterosexual en les nostres relacions o perquè no ens ve de gust mantenir-ne. Quan algú ens ‘fot mà’, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan cobrem menys que els nostres companys a la feina, quan hem de realitzar dobles jornades perquè a casa ningú més fa les tasques domèstiques, quan ens sembla que no tenim ni un minut per nosaltres. Quan cobrem pensions miserables, quan assistim a una feminització de la pobresa, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
Quan l’avortament segueix dins del codi penal, i es continuen posant limitacions a la lliure decisió de les dones, en relació a la seva maternitat. Quan el talibanisme catòlic és capaç d’anar a clíniques per a coaccionar professionals i dones que han triat lliurement sobre el seu propi cos, ESTEM PATINT VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
D’exemples de violències normalitzades, que no són denunciades pels mitjans de comunicació ni anomenades per la classe política institucional, en tenim molts més. Només cal que revisem el nostre dia a dia per a adonar-nos de quan patim abusos contra la nostra seguretat i autoestima, pel simple fet d’haver nascut dones en una societat que avui segueix sent masclista.



http://www.kaosenlared.net/noticia/25-novembre-totes-patim-violencia-genere

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

VIOLÈNCIA DE GÈNERE 2

VIOLÈNCIA DE GÈNERE 2
Per Andrea Carceller Bellver

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Por Andrea Carceller Bellver